«Sunset Park», atmosfera amb paraules

Potser Sunset Park, una novel.la que data de 2010, no és el millor text de Paul Auster (Newark, Nueva Jersey, 1947) i, per aquest motiu, és possible que, per alguns, no sigui considerat com a un títol clàssic d’aquest autor. Tanmateix, i també pot ser una opinió fàcilment a debatre, la citada narració podria ser un bon exemple, a manera de síntesi, del que Auster ha estat publicant fins ara. Llegeixo l’edició d’Edicions 62 publicada el mes de novembre del mateix any.

Sunset Park és una altra mostra d’històries entrellaçades, d’una certa fatalitat davant la vida, a la trobada i fugida humana, la culpabilitat, a la soledat que el procès vital gairebé ens aboca… sempre tinguent Nova York com a gran escenari principal. La ciutat representa tot allò que l’escriptor vol explicar. L’impuls definitiu a la novel.la és la trobada de diferents personatges, molt marcats per les circumstàncies, amb secrets i sense ambicions, que coincideixen en un habitatge abandonat que han ocupat en el barri que dóna nom al llibre, en el cor de la petita pàtria de Brooklyn.

Paul_Auster_BBF_2010_Shankbone_small

Paul Auster, 2010
David Shankbone
http://blog.shankbone.org/

Miles Hiller, Bing Nathan, Alice Bergstrom i Ellen Brice són persones amb diferents perfils que, només amb la convivència en un mateix espai físic, desenvolupen un procès d’autoreconeixement existencial. Personatges que van i venen. De la mateixa manera que el barri respecte la Nova York de postal, és un text que remarca, tot i les nombroses oportunitats d’interrelació, la solitud de les persones en la nostra societat contemporània, marcada per la inseguretat.

Paul Auster demostra, una vegada més, una capacitat poc comuna en la literatura: la creació d’ambients, d’atmosferes, només amb la paraula escrita. Malgrat parts desconcertants, que bloquegen. Perquè la vida real és així. Sunset Park sap desencadenar relacions afectives, no ensucrades sinó sota el signe d’un cert turment. Gairebé tothom es pot identificar amb la personalitat dels actors que surten a escena. La literatura, en aquest cas, mostra tota la potencialitat com a canal d’expressió i imaginació. La crisi de 2008 en què els Estats Units estava immersa és una variable, explícita en diferents fragments, que relliga magistralment tot el text. El món editorial fou, com a exemple de diversos sectors, fortament colpejat. Això també s’ha de tenir en compte.

 

Joaquim Bohigas i Mollera

 

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *