Salinger dibuixa el garbuix adolescent

Tenia (moltes) ganes de rellegir El vigilant en el camp de sègol, una novel.la curta però, certament, intensa que, si no recordo malament, vaig descobrir, d’adolescent, estudiant en un col.legi de Girona ciutat. Poso un interrogant en aquesta darrera idea perquè, explicant-ho, ara fa poques setmanes a una a professora català, em va expressar els dubtes que un col.legi de titularitat religiosa fagi llegir volums amb aquestes característiques. Bàsicament, pel to que, de manera continuada, el text destil.la. Però n’estic segur que vaig llegir el citat llibre en l’etapa de l’educació obligatòria. La idea que em volia expressar la citada docent és que El vigilant en el camp de sègol, amb autoria de Jerome David Salinger (Nova York, 1919-Cornish, Hampshire, 2010), és un text no adequat pels adolescents alumnes d’un centre educatiu religiós. Vaig recordar, en aquesta breu conversa, gairebé com a una relació de causa-efecte, el llenguatge groller, groller present en bona part de la novel.la i una escena: quan el protagonista, Holden Caufield, de 17 anys, contracta els serveis d’una prostituta. J. D. Salinger va publicar The catcher in the rye el 1951. Recupero El vigilant en un llegit volum publicat, dins la col.lecció Odissea, per Empúries el gener de 2001. La traducció és d’Ernest Riera i Josep Maria Fonalleras.

No és ser massa agosarat afirmar que aquest llibre hauria de ser, des del meu punt de vista, una novel.la de lectura gairebé obligatòria per tots aquells que vulguin conéixer un text clàssic de la literatura nordamericana del segle XX i que ha tingut, i encara ho continua fent, una rellevant influència entre escriptors. La novel.la, que té la sort d’atraure lectors de forma intergeneracional, té un fil conductor que és, precisament, el narrador. Holden Caufield, de disset anys, representa el perfil clar d’adolescent inquiet, ansiós, inadaptat, que està en contra dels convencionalismes socials que, per l’edat, ha de conviure gairebé obligatòriament. Amb una personalitat complexa. Una rebel.lia en com la societat funciona i que, en algunes ocasions, l’aboca a conductes, com a resposta, molt poc convencionals, vorejant, fins i tot, la malaltia mental. Fins a quin punt, la psicologia de l’autor està expresssada en les paraules escrites en la novel.la? Des del meu punt de vista, Holden Caufield és J. D. Salinger. O bé Salinger vol que Caufield exterioritzi tal com l’escriptor seria si tornès a ser un adolescent. Caufield, que apareix en altres narracions,  és, no obstant això, un jove que pensa, cosa que també succeeix en personatges d’altres textos de Salinger. Això li permet atribuir característiques de la personalitat humana que avalua com a negatives. Per exemple, la doble cara. Aquest autor, que va tardar 10 anys en escriure Els vigilants, era un veterà de la Segona Guerra Mundial i les creences religioses marcaven, de manera significativa, la seva vida. Va morir aïllat gairebé del món.

Jerome David Salinger  Lotte Jacobi http://en.wikipedia.org/wiki/J._D._Salinger

Jerome David Salinger
Lotte Jacobi
http://en.wikipedia.org/wiki/J._D._Salinger

L’argument (tal com queda expressat aboca a considerar una visió pessimista de l’existència humana) comença en el moment en què el protagonista decideix marxar, abans d’hora, del refinat institut-internat en què estudia a causa que és expulsat en haver suspès gairebé totes les assignatures. És, malgrat la posició privilegida que té, una fugida cap endavant, sense un propòsit clar, a la manera de respondre a l’ansietat que li provoca l’imminent pas a l’edat adulta. Sense cap mena de consciència d’almenys certa culpabilitat, Holden Caufield, amb perfil de nen ric, marxa a Nova York, on viu la família. Un viatge que dura tres dies i en què toparà amb personatges amb alt valor simbòlic pel protagonista. Alhora, el protagonista, amb la seva germana Phoebe, es desmarca de la posició a l’atac, poc cordial, que mantè amb la resta de persones amb qui es relaciona. Una primera lectura podria fer interpretar El vigilant en el camp de sègol com a un text vulgar; segurament, calen més relectures per aprehendre tot allò que l’autor vol transmetre.

Només amb la trama, no és rar que els adolescents, encara molts anys després, estiguin atrets per la història protagonitzada per Caufield. De fet, considero que El vigilant en el camp de sègol és un bon retrat de la psicologia de l’adolescent, encara que portat a l’extrem. És un estil (expressat en pensaments, manera de parlar…) que reflecteix bé un període vital previ a l’edat adulta en què tots nosaltres hi hem transitat, o estem a punt fer-ho. Reflecteix, essencialment, la mirada d’uns ulls d’adolescent que observa un món hostil a causa de la forta presència de valors que el protagonista interpreta negativament, com ara la hipocresia. I això és manifestat en el llenguatge i les conductes.

En el moment de ser publicada, El vigilant en el camp de sègol va rebre una allau de crítiques pel tipus de vocabulari utilitzat i per com J. D. Salinger tractava determinats temes qualificats com a delicats per a la puritana societat nordamericana. El volum, del qual encara es continua venent nombrosos exemplars, està dins els 100 millors llibres del segle XX, que va publicar el diari francès Le Monde el 1999 en una enquesta realitzada conjuntament amb la distribuidora de productes culturals FNAC. Seix Barral va publicar, a principis de 2014, la biografia Salinger, amb autoria de Davi Shields i Shane Salerno. Està considerada com la ‘biografia definitiva’ de l’autor nordamericà.

 

Joaquim Bohigas i Mollera

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *