Amb ulls de «La senyora Dalloway»

La senyora Dalloway és un exemple de títol clàssic de la literatura universal que, a més d’expressar una trama més o menys atractiva pel lector, és interessant perquè permet copsar, amb tots els matisos a tenir en compte, una situació política, econòmica i social d’una època i lloc determinat. L’autoria d’aquesta novel.la, publicada el 1925, és Virginia Woolf -Virginia Stephen- (Londres, 1882-Lewes, Sussex, Anglaterra, 1941), que, juntament amb James Joyce, un dels noms imprescindibles per a conéixer la literatura anglesa del segle XX. La senyora Dalloway és una novel.la sense acció ni intriga destacada (resumint, els records que assalten durant les hores prèvies a la celebració d’una festa de l’alta societat anglesa), però és capaç de tensionar el contingut a través de la intimitat de la protagonista, que viu en un temps i espai (físic i mental) molt concret que condiciona, malgrat tot, la seva existència vital. Llegeixo La senyora Dalloway en una quarta edició publicada per Lumen publicada el 2003. El volum, amb traducció d’Andrés Bosch, té un pròleg de l’escriptor Mario Vargas Llosa amb un títol que resumeix bé el contingut de l’obra: La vida intensa y suntuosa de lo banal. La història de Clarissa és, segurament, l’obra més popular d’una autora que, juntament amb el seu espòs, Leonard, va fundar l’editorial Hogarth Press el 1917.

El tema més rellevant de la novel.la, la quarta en la trajectòria de Woolf,  és el concepte de la ‘consciència fluctuant’ a partir d’allò que forma part de la quotidianitat, que realitza, a partir del present, una mirada al passat. Una vida suma d’experiències però, alhora, molt condicionada pel factor educacional. La trama narra, des d’un punt de vista subjectiu i amb pensaments adaptats a cada personatge, un dia de la vida de Clarissa, una dona de l’alta societat que organitza una festa a l’Anglaterra d’entreguerres. La protagonista està casada amb un diputat conservador -Richard- i té una filla adolescent -Elisabeth-. Formen, a priori, una família normalíssima, amb unes rutines ben marcades i sense opció de  desviacions. Durant la jornada, la protagonista recorda el passat viscut, els convencionalismes que regeixen la societat en què està immersa (el matrimoni, la religió, la política…), la seva relació (amb tocs lèsbics) amb Sally i altres persones…, amb un propòsit de reflexió des de la maduresa, serena però també desencantada, tot i que sense arribar a la infelicitat. Com una revisió vital que no es pot modificar. La tornada, des de la Índia, d’antic pretendent -Peter- atia els records d’una joventut viscuda entre allò que és, va ser, i el que volia ser. Sota un aparent cofoisme, passat i present es desenvolupen de manera paral.lela. Aquest, que és una evolució del passat, no sempre és com la persona se l’havia plantejat i dissenyat, expressa clarament el text, tot i que no fa res per a canviar-lo. Segons explica, implícitament, La senyora Dalloway, la llibertat en escollir la manera d’entendre la vida topa amb el context social en què hom ha estat educat, que condiciona, malgrat l’existència d’escletxes, de manera gairebé irremediable.

Virginia Woolf  Desconegut/Harvard Theater Collection, Houghton Library, Harvard University

Virginia Woolf
Desconegut/Harvard Theater Collection, Houghton Library, Harvard University
http://ca.wikipedia.org/wiki/Virginia_Woolf

També s’ha de remarcar la lectura de la La senyora Dalloway com a un text feminista, en el sentit de reivindicar els drets de la dona en un temps amb uns rols clarament determinats per cada gènere. En aquest sentit, cal especificar que, en el text, el feminisme, amb molta incidència en el món anglosaxó arran de la revolució industrial, s’ha d’entendre com un moviment a favor de la igualtat entre home i dona, alhora que descartant una simple feminització de la vida pública i privada, o una posició, per defecte, contra el gènere masculí. Clarissa, en tota la novel.la, realitza un rol clarament definit, no només per ser dona sinó també per ser de classe social alta. El text permet copsar el funcionament, explícit i implícit, de la societat benestant anglesa pocs anys després acabada la Primera Guerra Mundial (1914-18).

No menys importants són la resta de temàtiques expressades en el contingut. A tall d’exemple, la bogeria, característica de la personalitat segellada en Septimus, un soldat que havia participat a la Gran Guerra i que torna traumatitzat; el colonialisme -Peter torna de la Índia enamorat d’una jove casada-, i que té implicacions polítiques, econòmiques, socials i culturals, de submissió d’uns territoris als interessos de la metròpoli; i la repressió, que condiciona la llibertat individual i col.lectiva.

La gran aportació que fa La senyora Dalloway és trencar amb les característiques formals de la novel.la tradicional vuitcentista. Per tant, no hi ha dubte en afirmar que Virginia Woolfnascuda en un família culta, és una de les renovadores de la prosa del segle XX. No és rar que se la citi com a revolucionària, experimentant amb la paraula escrita. Amb un estil propi, els personatges s’interrelacionen, de manera seqüencial, oralment i amb el pensament. La novel.la és una conjugació exemplar de diferents punts de vista, amb la presència del narrador omnipresent que conduir temporalment el canvi de les accions. Aquesta autora, que va patir depressió durant bona part de la vida, es va suicidar. A propòsit que Woolf i Septimus van tenir el mateix tipus de mort, és agosarat afirmar que el combatent representa un mena de biografia de l’escriptora?

 

Joaquim Bohigas i Mollera

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *