«A sangre fría»: la realitat esdevè ficció

498px-TrumanCapote1959

Truman Capote, 1959.
Library of Congress Prints and Photographs Division.
New York World-Telegram and the Sun Newspaper Photograph Collection

Llegeixo A sangre fría en una edició de Círculo de lectores publicada el 1972. Una de les empremptes que m’ha deixat aquest clàssic de Truman Capote (Nova Orleans, 1924-Los Ángeles, 1984) la complexitat en la forma de tramar una narració de tall periodístic (els fets que explica són reals, degudament novel.lats) que, aparentment, ja podria estar explicada (l’assassinat d’una família benestant de grangers i la fugida dels criminals fins a la detenció i desenllaç final, no exempt de crítica del funcionament de sistema judicial) i la minuciositat, al detall, en la descripció de personatges, accions i escenaris, en què hi predomina la soledat, una certa depressió ambiental i la crueltat i, per tant, un regust amarg de la vida quotidiana.

 A sangre fría és impulsada a partir de la mort dels Clutter, una família de tall clàssic, sense problemes, d’Holcomb (Kansas). Una idealització de la tranquil.la vida rural nordamericana de principis de la segona meitat del segle XX brutalment trencada per la mort de tots els membres d’una família. Dick Hickcock i Perry Smith, els dos assassins, desgraciats en la vida, que, inicialment, cercaven diners però s’emporten una ridiculesa, fugen cap a Mèxic, tot i que tornen als Estats Units en una travessia qualificable com a la desesperada. Interessant, també, analitzar com treballa, com la policia es mobilitza, com indaga a fi d’aclarir un sòrdid crim que, en un primer moment, no tenia cap justificació.

Amb aquesta novel.la, Capote signava, i reivindicava, la referència en l’explicació d’uns fets conjugant el periodisme, basat en uns fets reals, i la ficció, que converteix el text en una pel.lícula sobre paper. Potser, per aquest motiu, les adaptacions cinematogràfiques poden semblar excessivament lleugeres.  L’escriptor, amb la finalitat d’escriure el llibre, va realitzar, a la seva manera, una llarga tasca de recollida de testimonis, no sempre fàcil, cobrint totes les parts implicades. Una de les habilitats que té l’autor és convertir els criminals, que voregen la trentena, en persones, fins i tot, entrenyables, en què el lector pot arribar a ser empàtic en anar coneixent unes personalitats malaltes, tot i que un assassinat és rebutjable.

 

Joaquim Bohigas i Mollera

Comparteix aquesta entrada
    3 respostes a «A sangre fría»: la realitat esdevè ficció
    1. Sala Respon

      Genial Capote: fred, cruent i salvatge!

    2. Miquel Cornellà Respon

      Bones Joaquim,

      Em vas passar l’adreça del teu nou web i d’ençà que no t’he dit res.

      Molt maca la web! Senzilla en l’arquitectura, el disseny i els colors que utilitza. Això fa que sigui de fàcil visualització i lectura, cosa que jo sempre agraeixo.

      Doncs felicitats! Ara tan sols resta mantindre-la actualitzada -sobretot pel que fa al blog- i fer-ne un bon ús o profit.

      Per cert, pots accedir al meu web personal des d’aquesta adreça:

      http://www.miquelcornella.com/

      I aprofitant el post de Truman Capote, sabies que «A sangre fría» es va redactar en part a mon poble?

      Fins aviat i salut!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *