D’ofici espia, segons le Carré

L’interès que m’ha portat a llegir La casa Rusia no està basat per algun títol en concret de l’extensa producció bibliogràfica John le Carré (Poole, Regne Unit, 1931) sinó per la ‘marca’ que transmet. Però l’impuls definitiu va ser la troballa d’un volum de l’abans citada obra en un munt de llibres a 1 euro que, ara fa poques setmanes, la Llibreria Tècnica de Sabadell, al carrer de les Tres Creus. Ja no vaig tenir cap més excusa per a descobrir un autor que, fins aquell moment, no coneixia de referència. També m’ha cridat molt l’atenció que en dues de les biblioteques que he freqüentat els darrers mesos (la Vapor Badia de Sabadell i la Salvador Allende de Girona) tenen un nombrós fons de l’escriptor.  Le Carré, especialitzat en novel·les d’espionatge, està considerat un dels autors contemporanis més rellevants en parla anglesa. I La casa Rusia, publicada el 1989, no sol decebre. L’argument, amb un final més que previsible, explica l’electritzant relació que mantenen Katya Orlova, una editora de llibres russa, i Bartholomew Barley Scott Blair, que exerceix com a editor de llibres d’autors russos, després que la primera li enviés el manuscrit d’un llibre d’un científic amb un contingut molt sensible. Els serveis secrets britànics intercepten el document i Barley  és convidat a involucrar-se en el cas i passar informació sobre l’autenticitat. Llegeixo La casa Rusia en una edició publicada per RBA Editores el 1993 formant part d’una col·lecció titulada ‘Grandes éxitos’. La traducció és de Adolfo Martín.

Simplificant molt el contingut de la narració, aquesta novel·la de le Carré es resumeix en el triomf de l’amor per sobre de contextos, professionals i personals, molt complexos als quals s’accedeix sense estar gens planificat. I ho fa a través d’un relat d’espionatge molt sòlid en què un dels principals atractius és, des del meu punt de vista, el context temporal (la Perestroika exerceix de personatge, tot i que és passiu, silenciós, exercint de simple escena) en què es desenvolupa. L’autor conjuga l’exigència que demana aquesta tipologia de narracions a fi que mantingui la tensió necessària per no decaure i acabar avorrint el lector. En cas contrari, són relats massa forçats i obvis. Alhora, és explícita una ironia, de tall optimista, fins i tot, tragicòmic, que, desdramatitzant, reforça la versemblança de la trama. Una suposada realitat, fosca, perquè és desconeguda, que queda amagada per la gran majoria dels ciutadans, tot i que existeix. I que, per aquest motiu, és un plaer descobrir-la. Poso en dubte que un escriptor sense coneixements profunds dels serveis d’espionatge d’un estat fos capaç d’escriure una novel·la com La casa Rusia, farcida de detalls que, ben relligats, donen llum a un gran text.

David John Moore Cornwell
Krimidoedel (2008)
https://ca.wikipedia.org/wiki/John_le_Carré

John le Carré (pseudònim de David John Moore Cornwell)  és, segurament, un dels autors contemporanis considerable com a imprescindible en les novel·les d’espionatge contextualitzades en el període anomenat Guerra Freda, a temporalitzar entre 1947 i 1991. En aquest, per una banda, els Estats Units d’Amèrica (EUA), i el bloc occidental, i, per l’altra, l’URSS, i el bloc comunista, van mantenir diferents episodis de tensió, fruit d’una estratègia de vigilància mútua, sense que s’arribés a enfrontaments directes. La fi d’aquesta etapa va provocar que Le Carré reorientés el context polític que donava sentit a les trames, fixant l’atenció en els reptes internacionals que es van presentant, com ara el terrorisme islàmic. A tall d’exemple, El infiltrado (The Night Manager, 1993) és un exemple d’aquest canvi, en què l’escenari és el tràfic de drogues i el contraban d’armes. També és el cas de Single&Single (1999), on el blanqueig de diners internacional i la màfia russa són els eixos del text.

Per entendre La casa Rusia, és necessari donar rellevància al paper passiu que realitza, al llarg de tot el text, la Perestroika, la política reformista (el concepte significa  ‘reestructuració’) que va impulsar la Unió de Repúbliques Soviètiques (URSS) entre 1985 i 1990 sota la direcció de Mikhaïl Gorbatxov (Privólnoie, Rússia, 1931), aleshores secretari general del partit comunista. La reforma va tenir incidència en l’economia, la llibertat d’expressió i les relacions internacionals, d’entre altres, tot i que respectant els valors socialistes. Tot això queda explícit en el text de le Carré, en tema, personatges i localitzacions. La novel·la, en concret, està temporalitzada en el tercer estiu de la Perestroika.

La versemblança de la trama estaria justificada pels anys en què Le Carré va estar treballant en els serveis d’espionatge britànics. Va treballar a l’anomenada Foreign Office des del 1959 al 1964 i, a partir d’aquí, es va dedicar exclusivament a escriure. Tanmateix, i això és expressat a la novel·la, el relat explicita una realitat força desencantada, que també podria ser real. En aquest sentit, Barley i Katya queden atrapats, a mesura  que la narració va evolucionant, en una xarxa de política i espionatge internacional molt perillosa, freda, sense cap tipus de sentiments, que pot finalitzar amb la seva mort.

Altres temes que La casa Rusia mostra, des d’un punt de vista privilegiat, són, d’entre altres:

  • La manera de funcionar dels serveis secrets britànics
  • El contraespionatge com a estratègia d’actuació
  • El concepte de la veritat, que pot ser diferent segons la persona/grup que la defensi, i respectius interessos

L’autor permet, a través de la paraula escrita, ser present en la Rússia decadent d’aquells anys i ser partícip de l’atmosfera dels espais públics i privats. Així, amb el text, el lector pot passejar-se pels carrers de Moscou i Sant Petersburg (aleshores, Leningrad) per on transiten, alhora, els personatges, o escoltar el soroll de vida d’infants, que forma part de la banda sonora del modest pis de Katya Orlova…

Algunes novel·les de le Carré han estat portades al cinema. Sean Connery i Michelle Pfeiffer són els protagonistes de The Russia House, una pel·lícula dirigida per Fred Schepisi el 1990. La BBC va produir la sèrie Un espia perfecte, considerada com la seva novel·la més autobiogràfica (publicada el 1986). La trama més coneguda és L’espia que tornava del fred (1963). També cal destacar la trilogia, de nom ‘Smiley’, El talp (1974), The Honourable Schoolboy (1977) i La gent de Smiley (1979).

Realitzant una projecció de tipologia històrica, el també novel·lista anglès Ian McEwan augura, a la contraportada d’una edició, publicada el 2013, d’Edicions 62 d’Una veritat delicada (llibre de le Carré) que aquest escriptor britànic “ha deixat de ser un escriptor de gènere i molt probablement serà recordat com l’escriptor britànic més significatiu de la segona meitat del segle XX”. McEwan és citat com un dels cinquanta millors novel·listes britànics rellevants de la segona meitat del segle XX.

 

Joaquim Bohigas i Mollera

FITXA TÈCNICA.-

TÍTOL: La casa Rusia

TÍTOL ORIGINAL: The Russia House

AUTOR: John le Carré

EDITORIAL: RBA Editores// COL·LECCIÓ: Grandes éxitos (8)

ANY D’EDICIÓ: 1993

NÚMERO DE PÀGINES: 338

ALTRES: Edició original de Plaza & Janés Editores (1989)

ISBN: 84-473-0148-6

 

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *