Carlota, amor impossible de «Werther»

Si hagués de fer una llista de llibres que m’han marcat, no hi ha dubte que un d’ells és Los sufrimientos del joven Werther (Die Leiden des jungen Werthers és el títol original i publicat, per primera vegada, el 1774), l’autoria del qual és de l’alemany Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 174-Weimar, 1832). Vaig llegir aquesta obra per primera vegada en el Curs d’Orientació Universitària (COU) i, a més de conèixer els patiments del jove protagonista, em va interessar molt el context de recepció d’un text considerat com a una aproximació biogràfica de Goethe. Los sufrimientos del joven Werther és una novel.la, de tipus epistolar breu en què no passa res, exceptuant la història d’un jove enamorat que acaba tràgicament, que explica els pensaments, i poques accions, en forma de dietari. Rellegeixo Los sufrimientos del joven Werther, l’obra que va consagrar aquest autor i que s’ha de considerar com un best-seller de l’època, en una edició publicada per Planeta el 1992. És una traducció de José María Valverde, catedràtic de la Universitat de Barcelona, i inclou una introducció de Feliciano Pérez Varas, catedràtic de la Universitat de Salamanca. Valverde també hi aporta unes notes. El llibre va tenir molta influència social i és considerat com el paradigma de la novel.la romàntica, amb una predominança de l’esperit i amb un protagonista situat per sobre la realitat.

“La pasión se intensifica o se atenúa al confesarse. En nada sería tan deseable el justo medio como en la confianza y la reserva para con aquello que amamos” (Goethe a De «Las afinidades electivas», Máximas y reflexiones).

Los sufrimientos del joven Werther és, en poques paraules, una tragèdia de l’amor impossible, que, en la societat del segle XXI, pot ser interpretat com a grotesc. Goethe, que va escriure el text quan tenia 25 anys, presenta un jove turmentat per l’amor a Carlota, sabent que és una relació impossible perquè ella està promesa. Hi ha un fet clau en la vida de l’autor i que marca el desenvolupament de la trama del llibre: el suïcidi del seu amic Wilhelm Jerusalem. Aquesta forma de morir és una qüestió molt important en l’ànima romàntica. L’obsessió per la mort és explícita en algunes fases del text. El text es divideix en tres ‘llibres’, segons el concepte utilitzat per l’autor.

Johann Wolfgang von Goethe
Joseph Karl Stieler (1828)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Wolfgang_von_Goethe

En el primer llibre, Werther relata al seu amic Guillem (personatge que, en el  volum, fa la funció recollir la història i presentar-la al lector, tot i que, a la part final, agafa més rellevància a causa del desenvolupament dels esdeveniments) que ha conegut Carlota, de qui s’ha enamorat malgrat les advertències que està promesa amb Albert. Ambdós són amics, i tracten de dissimular. Tot es desenvolupa en un pla platònic, d’ell a ella. En un context en què Werther comença  a tenir un patiment no saludable, Guillem li acaba recomanant que accepti un treball amb un ambaixador a fi de marxar del costat de la noia. El segon llibre mostra Werther en la nova destinació laboral. No obstant això, el contingut de les cartes que rep Guillem no són massa afalagadores. La suma del record de Carlota, que ha anunciat el casament amb Albert, i les desavinences amb l’ambaixador aboquen a un precipitat retorn del protagonista a fi d’estar a prop de la noia. Werther visita sovint la parella, que es dóna compte de l’actitud malaltissa del primer, recriminant-li determinades conductes. El protagonista comença a concloure que mai aconseguirà l’estimació de la noia i comença a plantejar-se la mort. El editor al lector és el títol de la tercera part de la novel.la. La diferència respecte a les dues anteriors és que la ‘veu’ de la narració és Guillem, que alterna l’explicació de com acaba el relat amb fragments d’escrits que deixa Werther. El final de la narració, que coincideix amb el fet luctuós, està planificat, sense deixar res a l’atzar. Mentre que Albert manté una posició de considerar Werther com a una mena de boig, Carlota defensa un paper de major conciliació i comprensió, tot i que mantè, de manera ferma, la fidelitat a la persona que estima.

Les cartes explicitades estan datades des del 4 de maig de 1771 i fins al 20 de desembre de 1772. El conjunt de missives es resumeix en el progressiu creixement del sentiment al llarg d’uns mesos, basat en una amistat convencional, fins a arribar a una situació qualificable d’insostenible.

Aquesta forma de viure intensament de Werther, explícita en l’estil de redacció, era també propi de Goethe, amb actituds i conductes, a vegades, poc convencionals, sobretot, en la manera de pensar i de relacionar-se amb l’altra gent. Hi ha altres coincidències entre la vida del protagonista i de l’autor. A tall d’exemple, Goethe va estar enamorat de Charlotte Buff, que és la dona que inspira el personatge de Carlota.

Los sufrimientos del joven Werther és una obra lírica que es contraposa la normativa acadèmica.

Goethe va ser un literat marcat per un origen burgès del qual mai va renegar (advocava per una visió del món ordenada); la seva participació en el moviment ‘Sturm und Drang’ (moviment cultural que va impulsar el Romanticisme); les seves relacions amb el poder (era funcionari de la cort i, fou nomenat conseller del principat i, posteriorment, ministre); i l’impacte produït a Alemanya a causa de la Revolució Francesa (1789). L’autor era una síntesi de variats coneixements. Parlava nombrosos idiomes, com ara l’alemany, llatí, l’hebreu, l’anglès i l’italià. Tot i haver estudiat Dret, Goethe fou un erudit en sabers teòricament dispars. La Història, la Geografia, el Dibuix, la Botànica i l’Alquímia són alguns exemples. En l’època en què la seva obra va tenir més impacte, aquest escriptor era considerat com a una persona genial. Los sufrimientos del joven Werther fou escrit 40 anys abans de Faust, una altra obra cabdal de Goethe. Tot i que descobrir el final de la trama no és cap novetat (fins i tot, el desenllaç és previst per la protagonista), la forma de com es desenvolupa les escenes finals, amb un protagonista que s’acosta a la follia, amb l’obsessió que dóna, a més del fil argumental, el punt final, és qualificable d’enginyosa a fi de mantenir certa tensió. Arran de la publicació de Los sufrimientos del joven Werther, Goethe es va convertir en un fenomen de massa. Un exemple. La ‘Febre Werther’ va provocar que els nois imitessin la forma de vestir del protagonista de la novel.la; i les noies, la de Charlotte. En aquest sentit, l’edició publicada per Cátedra (1999) expressa, en la introducció, que “el Werther significaba la coronación de los esfuerzos propios por la autonomía poética y estética, iniciada con el Götz von Berlichingen –drama publicat el 1773- y que había supuesto la ruptura con el drama y la poética clásicos. Esta literatura sentimental se alzaba sobre una base ilustradora de denuncia y protesta contra unas circumstancias y una moral instituida, lo que la convertía, además de una revolución literaria, en una literatura nacional”.

L’edició de Alba (2011) argumenta que “el «efecto Werther» no solo creó tendencias literarias y modas en el vestir, sinó también una peculiar oleada de suicidios. Fue el libro de cabecera de Napoleón… y también del monstruo de Frankistein. Todos -clásicos y románticos- quisieron apropiarse de él: fue icono del sentimentialismo y héroe de la exaltación revolucionaria; también fue, como dijo Thomas Mann, “el horror y el espanto de los moralistas” “.

El romanticisme no s’ha de situar només en el terreny de la literatura. Com a delimitació temporal, aquest corrent va començar a finals del segle XVIII i va finalitzar en l’interval 1840-1850.

 

Joaquim Bohigas i Mollera

FITXA TÈCNICA.-

TÍTOL: Los sufrimientos del joven Werther

TÍTOL ORIGINAL: Die Leiden des jungen Werthers 

AUTOR: Johann Wolfgang von Goethe

EDITORIAL: Planeta // COL.LECCIÓ: Clásicos Universales Planeta

ANY D’EDICIÓ: Març de 1992

NÚMERO D’EDICIÓ: Quarta

NÚMERO DE PÀGINES: 125

ALTRES: Introducció a càrrec de Feliciano Pérez Varas (Apunte biográfico)

Daniel Niklaus Chodowiecki és l’autor del gravat sobre Goethe que il.lustra la portada

ISBN: 84-320-3855-5

 

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *