Qui sóc en el París de Patrick Modiano?

Desconeixia el París de Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, França, 1945) fins que van atorgar-li el Premi Nobel de Literatura 2014. La contraportada d’En el cafè de la joventut perduda (Proa, 2008) deixa clar que el citat és “el gran novel.lista de París de la segona meitat del segle XX”. En aquest sentit, l’edició d’Anagrama de Trilogía de la Ocupación (2012) defensa, parlant de La ronda nocturna (1967), que Modiano té una “prosa hipnòtica i creadora d’inquietants atmosferes”.  Vaig conèixer l’autor amb L’herba de les nits (2012), amb un préstec a la Biblioteca Antònia Adroher de Girona. La narració em va agradar i, dies després de finalitzar la lectura, vaig agafar, també en préstec, Barri perdut (1984) a la Biblioteca Iu Bohigas de Salt. El plantejament inicial de Carrer de les botigues fosques és encertat: Guy Roland és un detectiu que vol investigar sobre la seva vida perquè no sap qui realment és. En quina espiral entra una persona que vol descobrir la seva pròpia identitat? Com es (re)connecta el continu passat-present-futur? Llegeixo Carrer de les botigues fosques en una edició publicada per Proa el 2009 i amb traducció de Joan Casas.

Patrick Modiano
Frankie Fouganthin
http://ca.wikipedia.org/wiki/Patrick_Modiano

El text ens situa al París de 1965. És una novel.la escrita en present però que basa l’argument al passat, amb una voluntat explícita de recuperar-lo. És un viatge en el temps, un trànsit amb la memòria (o les dificultats per a accedir-hi) habitual en l’obra de Modiano. Essencialment, Carrer de les botigues fosques narra la trajectòria vital de Guy Roland, un detectiu privat que, en el context de la jubilació del seu cap, deixa de treballar com a tal per a embrancar-se a saber qui realment és a partir d’anar trobant persones anònimes, que viuen aparentment aïllades, amb qui havia coincidit en una vida anterior. D’aquestes, agafa pistes, se les creu, i l’ajuden a reconstruir el seu passat. El protagonista havia tingut, 15 anys abans, un accident que l’havia deixat sense memòria. El llibre es converteix en un trajecte de recerca identitària, cosa que provoca que el protagonista se submergeixi en una desfilada de personatges del París ocupat (1939-1944). La narració atia, fàcilment en el lector, una reflexió sobre el propi jo, i com s’ha anat modelant a través del pas dels anys. En aquest sentit, la memòria, fràgil i fàcilment manipulable, entre el record i el somni, és una de les constants de l’obra d’aquest escriptor francès. No obstant això, no incideix en l’aspecte psicològic del detectiu (la lectura no expressa com pensa el protagonista) , sinó mostra el context des de la vessant sociohistòrica d’uns anys complexos. Patrick Modiano sembla estar més preocupat en el recorregut interior que fa el protagonista en la recerca que en el resultat final.

La trama, que no invita a la fàcil melancolia, és expressada de forma amb tendència al desordre, que afavoreix que Carrer de les botigues fosques sigui qualificable com a obra caòtica, desordenada. La impressió que transmet la lectura de l’obra de Modiano és un garbuix de flaixos vitals que el protagonista, que vol saber la veritat, va donant-li un sentit existencialista. És un camí en blanc i negre, en un París fosc, atomitzat, gens grandiloqüent, d’il.luminació escadussera, i que, fins i tot pot desubicar el lector. El to és suau, amb un estil ondulant, sobri, només el que és necessari, alhora que insistent en la recerca del temps perdut. L’autor utilitza la conjugació de la narració que assumeix el rol conductor de la novel.la i el diàleg, que afavoreix que el text transmeti el factor present. Modiano es deixa entreveure com a persona molt meticulosa, en usar el detall portat, fins i tot, a l’extrem, com a argument en el moment de descriure personatges i llocs.

No afirmo res d’extraordinari si defenso que Modiano sap utilitzar les paraules per a crear, i desenvolupar al llarg del text, una atmosfera particular de la ciutat de París en què circula un personatge, que a vegades sembla que no sap a on va però que té un propòsit ben explícit. Un París petit burgès, que no destaca en res. Un món fragmentat, que funciona en xarxa, que cal localitzar adequadament, en què les relacions estan marcades per una certa desconfiança.

Amb aquesta novel.la, Patrick Modiano va aconseguir, el 1978, el Premi Goncourt, un guardó literari que premia una obra de ficció en prosa escrita en francès. Carrer de les botigues fosques presenta una trama que no em sembla massa original encara que sí la manera d’abordar-la.

 

Joaquim Bohigas i Mollera

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *