Saramago enumera «Tots els noms»

Tots els noms… Qui no es pot sentir identificat, en major o menor mesura, amb José, un funcionari solitari d’un Registre Civil qualsevol, en l’obsessió per trobar una dona que, casualment, coneix per error? José Saramago (Azinhaga, Portugal, 1922-Tías, Estat espanyol, 2002) explicita, en una història qualificable com a peculiar, la trajectòria mental i física que fa el protagonista a fi de complertar el que, per a molts, i a priori, és una dèria. Però Saramago, lluny de cercar una narració amable, aprofundeix no només en la ment d’aquest servidor públic de segona en un moment social determinat (l’individualisme ens ha abocat a sentir-nos sols, tot i que en una aparent companyia) sinó també en el funcionament de les estructures col.lectives en què les persones participem. Llegeixo Tots els noms en una edició publicada per la col.lecció El Balancí, d’Edicions 62, el 1999. La traducció és de Xavier Pàmies.

Tot els noms, de tall neorealista, és una història poc convencional en què l’autor descriu una situació que podria ser real. El tedi ens aboca a trobar vies de sortida cap a conductes que estimulin una quotidianitat cada vegada més individualista. La innocència de la narració (només és una aparença) és un embolcall que permet descobrir, i comprendre, dos conceptes molt rellevants en la societat en què estem immersos: la solitud (la paradoxa que es troba quan estem convivint amb altres persones) i l’obsessió, que podria estar derivada de situacions socials adverses de llarga duració. En ambdós casos, i més clar en el primer que en el segon, més perennes que circumstancials i que ha anat configurant la personalitat del protagonista.

JOSÉ_SARAMAGO

José Saramago
Autor desconegut/Presidencia de la Nación Argentina
http://ca.wikipedia.org/wiki/José_Saramago

El text no és de fàcil lectura i, només avançada la narració, el lector entra dins el contingut i, d’aquesta manera, és capaç de captar tots els matisos que, una simple lectura, no aporta. O és més difícil.  La novel.la juga, amb encert, amb la psicologia dels personatges, cosa que atorga un alt grau de versemblança a tot el contingut. José expressa, de manera persistent i durant tot el text, allò que identifica l’obsessió des d’un punt de vista psiquiàtric i que, alhora, el diferencia d’un simple gust que hom assumeix per distreure’s o ampliar coneixements, d’entre altres motius. La conducta, en referència a la recerca de la dona, fuig de qualsevol lògica i, a mesura que passa el temps, es fan, des del seu punt de vista, més argumentades, més justificables. És evident, en tota la narració, que la búsqueda interfereix, negativament, en la vida del funcionari. Com a mínim, la rutina queda trencada, arriba a tenir problemes en el lloc de treball. Tanmateix, el protagonista tampoc sembla desitjar eliminar aquesta impulsiva neurosi que, pel lector, no té significat i que té, com a precedent, la recerca de dades biogràfiques de famosos. Amb l’obsessió, José interactua amb el seu entorn, humà i físic, més immediat i el fa, certament, inicialment més amable en un propòsit de supervivència.

José Saramago remarca, en l’actitud del personatge, un desencantament claríssim en la manera en com les persones ens relacionem col.lectivament. És, sense dubtar, una vivència que, si analitzem el personatge, arriba a ser dolorosa (cau malalt) i perturbadora. Tot i ser una persona amb alt sentit de la responsabilitat, traspassa la legalitat. Arriba ser amonestat en el lloc de treball.  En cap cas, però, el protagonista pensa que el projecte pel qual dedica esforços és absurd. El funcionari José és fredíssim, estratega a fi d’aconseguir el seu propòsit. Hom se l’imagina de cara blanca, sense gairebé expressió facial. L’autor, que va escriure el text el 1999, també expressa un color gris de la tasca funcionarial, molt marcada, segons és copsable, per la jerarquia i rigidesa. Una forma de treball molt poc engrescadora i motivadora que provoca tedi. L’obsessió està servida.

 

Joaquim Bohigas i Mollera

 

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *