No disparin contra «Collita Roja»!

El protagonista, detectiu de la Companyia Continental de Detectius de San Francisco, ho té molt clar: “Aquesta podrida ciutat m’acaba la paciència. Si no me’n vaig aviat em tornaré sang de fera com els nadius. Què hi hagut? Des que sóc aquí, prop de vint assassinats” (…) “Setze en menys d’una setmana i els que vindran” (…). És un petit fragment, triat a l’atzar, una més que clara descripció que contextualitza bé el contingut de Collita roja, una de les novel.les que va atorgar més notorietat  a Dashiell Hammett (Saint Mary’s County, Maryland, 1894-Nova York, 1961) Amb diàlegs a cops de flagell, el text sap mantenir la tensió amb un llenguatge que s’acosta al cinematogràfic. La (re)llegeixo en català, en una edició publicada el 1993 per Edicions 62 amb traducció de Josep Vallverdú. L’edició forma part de la col.lecció Seleccions de la cua de palla, fundada per Manuel de Pedrolo i dirigida per Xavier Coma. L’obra original, publicada sota el nom de Red Harvest, és de 1929.

ihammeu001p1

Dashiell Hammett
Autor desconegut
http://en.wikipedia.org/wiki/Dashiell_Hammett

Aquesta (re)lectura, realitzada inicialment en un seminari de periodisme de successos en els anys d’estudiant a la universitat, m’ha permès descobrir, en edat adulta, un gènere literari que, fins ara, gairebé ignorava. Prenent Collita roja com a exemple, en subratllo la complexitat, si l’obra ens pot servir de referència, de teixir una bona trama, treballar la psicologia dels personatges, construir unes accions i situacions creïbles, d’entre altres aspectes. I fer-ho d’una forma planificada, que aconsegueix mantenir l’atenció del lector i, sobretot, sorprende’l amb els girs que dóna el contingut. Segurament, la novel.la negra és un dels gèneres de ficció (si l’anomenem d’aquesta manera) que, per entrendre amb profunditat la narració, sigui necessari conéixer el sistema, la xarxa, que defineix el funcionament d’una societat en què el contingut és contextualitzat. En cas contrari, ens quedem amb una lectura superficial i, per tant, esbiaixada. Hammett és considerat com el pare de la novel.la políciaca nordamericana. Hi fa destacar, diferenciant-se del gènere a Europa, un estil molt més sanguinari, directe, gens ensucrat, sec. Collita Roja esdevè una fortíssima crítica a la corrupció imperant a les elits economopolítiques i policíaques, que es converteix en l’eix canalitzador de tota la trama. Tot la història passa a Personville, una ciutat minera de l’estat de Montana i queda canalitzada quan el cacic local vol netejar el municipi perquè tem per la seva vida, i pels seus privilegis. El protagonista, sense nom, és un detectiu peculiar que basa la seva destresa en estar tot el dia al carrer. La fotografia final és que Collita Roja passa en molts escenaris en poc temps. Aquesta tècnica atorga molta acció.

Alhora, Collita Roja pot ser una bona entrada a fi de descobrir un autor, Dashiell Hammett, prolífic escriptor conegut per ser el pare de Sam Spade, el detectiu privat d’El falcó maltès. Però l’autor té una vida interessant , amb una perfil personal que acaba explicitant-se en les narracions. Només cal submergir-se en alguna enciclopèdia per a descobrir-ho. A tall d’exemple, Hammett va ser detectiu privat de l’agència Pinkerton durant 8 anys. Va ser, no hi ha dubte, una experiència que li va servir en el moment de redactar les històries. I, a més, va ser, al 1951, processat i empresonat durant 6 mesos per defensar opinions progressistes davant el Comitè d’Activitats Antiamericanes que, en aquells moments, estava dirigit pel senador Joseph R. McCarthy. Aquesta organització tenia la tasca de perseguir aquelles personalitats nordamericanes afins al comunisme. Precisament, Dashiell Hammett va conéixer la seva parella, l’escriptora Willian Hellman, durant l’estada a la presó.

L’Associació Internacional d’Escriptors Policíacs atorga anualment el premi Hammet durant la Semana Negra de Gijón a la millor novel.la policíaca escrita en castellà.

 

 Joaquim Bohigas i Mollera

Comparteix aquesta entrada
    5 respostes a No disparin contra «Collita Roja»!
    1. Pilar Jiménez Respon

      Molt bé, Joaquim. Enhorabona per la ressenya que has publicat.
      El teu blog és molt interessant.
      Les obres que tries són referents importantíssims de la literatura del segle XX. I, com va dir Italo Calvino i segurament també ho han dit altres , els clàssics sempre són actuals. Per això són clàssics.

    2. Joaquim Bohigas Respon

      Moltes gràcies, Pilar, pel comentari. Crec que els clàssics són imprescindibles. La resta, els valorem des d’un altre punt de vista

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *