Unes contradiccions en blanc i negre

La insostenible lleugeresa de l’ésser, amb autoria de Milan Kundera (Brno, Txecoslovàquia, 1929), és un text amarg que es llegeix en blanc-i-negre, i sota una boira que desfigura els personatges. El llibre narra com dues parelles (Tomàs i Teresa, i Franz i Sabina), afronten, no sense dificultats, la convivència, en què la vessant psicològica és molt important. És un llibre farcit de topades i enveges, de desig de possessió i recerca de la llibertat. La insostenible lleugeresa de l’ésser és un excel·lent exemple del que ha perseguit l’autor en la seva trajectòria literària: donar un mirall a la societat a fi que s’observi  totes les virtuts i contradiccions, i no sempre agradables. Focalitzar l’atenció en aquells interrogants que la gent sempre s’ha plantejat però, en aquesta ocasió, des d’una perspectiva que tendeix a la ironia més àcida, que sembla una distracció malgrat incidir en una qüestió molt profunda. És necessari que la lectura de la narració es realitzi tenint en compte la primavera de Praga (gener-agost de 1968). La insostenible lleugeresa de l’ésser ha estat el gran èxit editorial de Kundera. Llegeixo aquest text en una edició de Destino publicada el 1986 dins la col·lecció L’Àncora (segona edició) trobada a la biblioteca Salvador Allende de Girona. La traducció és de Monika Zgustova.

Kundera, que des del 1975 resideix a França i està nacionalitzat en aquest país, des de 1981 redacta, amb l’embolcall de les relacions amoroses, la coexistència entre el que hom desitja i allò que realitza fer en un espai en què la llibertat és buscada i, alhora, reprimida. Una ambivalència, en què el lector s’identifica, que sovinteja en la vida quotidiana i que queda expressada en la gelosia entre els personatges. És, a més, una narració de resignació i dependències emocionals. L’autor planteja, sense donar solució, les següents qüestions: és millor una existència vital viscuda amb llibertat o és preferible una de compromís? La felicitat s’aconsegueix mitjançant l’absència d’obligacions? En ambdós casos, l’angoixa apareix com a teló de fons. En el text, sobresurt la figura de Tomàs, cirurgià i col·leccionista d’amants, que expressa el que significa els conflictes sexuals i sentimentals de la vida en parella. És una qüestió de maduresa? Sabina, una artista lliberal, és, al llarg de la narració, en l’amant del metge. Representa, precisament, l’esmentada lleugeresa que atorga  a les relacions amoroses. En canvi, Teresa, esposa de Tomàs, posa cara i ulls al patiment per les infidelitats, però també acaba caient en la temptació. Franz deixa dona i fills, i esdevé amant ocasional de Sabina. És un exemple de trencar amb les convencionalitats de la vida matrimonial per deixar-se emportar per una persona que li fa cas. Kundera és un narrador omnipresent amb molt d’enginy per a construir personatges amb una personalitat ben definida. Karenin és la mascota de Tomàs i Teresa però qui llegeix se n’acaba adonant que és l’enllaç entre els dos. Les anades al passat en cadascun dels personatges possibilita saber com s’ha arribat a la situació descrita en el text.

La primavera de Praga, entre el 5 i el 21 de gener de 1968, va ser un període reformista iniciat amb l’elecció del reformador Alexander Dubček  com a primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va finalitzar amb la invasió del citat país a càrrec de diferents països del Pacte de Varsòvia, en què va destacar Rússia. Aquest succés sociopolític sacseja els personatges, en el sentit de fer passos per a arrapar-se a la supervivència i no la millora de la vida quotidiana que la reforma prometia atiar com una foguerada que vol créixer excessivament de pressa sabent que sempre hi ha algú que anhela apagar-la. Després de la invasió russa de 1968, Milan Kundera va perdre el lloc de treball com a professor de l’Institut Cinematogràfic de Praga i va haver d’exiliar-se a  França. La insostenible lleugeresa de l’ésser té també una lectura política: la llibertat individual és egoisme, i això no agrada als règims comunistes.

Milan Kundera Elisa Cabot https://ca.wikipedia.org/wiki/Milan_Kundera

L’autor, que domina el llenguatge audiovisual utilitza el cop d’efecte narratiu, amb canvis de veu i escenari que desconcerten el lector. El seu plantejament aboca a una prosa divertida en un escenari farcit de qüestions contradictòries. Kundera usa el doble sentit i una aparent banalitat per a descriure les qüestions més transcendentals del text. La psicologia dels personatges, descrita magistralment, ben traçats amb les seves contradiccions, pors i crisis, permet deixar de banda les respectives aparences físiques. És el lector que construeix la forma dels protagonistes.

L’obra està dividida en 7 parts: «La lleugeresa i la feixuguesa»; «L’ànima i el cos»; «Paraules incompreses»; «L’ànima i el cos»; «La lleugeresa i la feixuguesa»; «La gran marxa»; i «El somriure de Karenin». Des d’un punt de vista personal, la narració peca de massa complexa malgrat que hi ha fragments, fins i tot frases, que conviden a una reflexió profunda sobre la nostra vida. La densitat de la narració convida a una lectura en què s’ha d’assaborir cadascuna de les paraules escrites. El text de Kundera és extraordinàriament bell. Una història que crida a una segona lectura, que permet aprofundir qüestions tractades potser més superficialment.
.

La insostenible lleugeresa de l’ésser és també el títol de la pel·lícula amb autoria de Philip Kaufman (Chicago, 1936) basada en la novel·la de Milan Kundera. El film (en la denominació original, The unbearable lightness of being) està datat el 1988 i té, com a protagonistes, Daniel Day-Lewis, Juliette Binoche, Lena Olin, Derek de Lint i Erland Josephson.

 

Joaquim Bohigas i Mollera

FITXA TÈCNICA.-

TÍTOL: La insostenible lleugeresa del ser

TÍTOL ORIGINAL: Nesnesitelná lehkost bytí

AUTOR: Milan Kundera

EDITORIAL: Destino// COL·LECCIÓ: L’Àncora (número 4)

ANY D’EDICIÓ: 1986

EDICIÓ: Segona

NÚMERO DE PÀGINES: 323

ISBN: 84-233-1506-1

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *