El raïm de la Gran Depressió

Las uvas de la ira explica l’odissea de la família Joad, com a exemple de persones gairebé modèliques arruïnades per la Gran Depressió en els anys 30 del segle passat, que, no sense dificultats però, alhora, amb el desig d’una terra promesa, emigren d’Oklahoma a Califòrnia a la recerca de treball en les grans explotacions agrícoles. Tres generacions formen un pelegrinatge innocent a unes millors condicions de vida. L’autoria d’aquest text és John Ernest Steinbeck (Salinas, California, 1902-Nova York, 1968), que va guanyar el premi Nobel de Literatura el 1962. La història, un cas de realitat ficcionada, és, essencialment, una defensa de la classe treballadora nord-americana -l’autor havia treballat com a recol·lector de fruita-, que va patir les conseqüències de la Gran Depressió. Llegeixo la narració, publicada per primera vegada el 1939, en una edició publicada per Cátedra el 1977 dins la col·lecció Letras Universales. El volum, que forma part de la Biblioteca Pública Carles  Rahola de Girona, té una edició a càrrec de Juan José Coy. María Coy és la responsable de la traducció, “la primera completa i literal en castellà”, tal com s’explica a la contraportada. Las uvas de la ira, el text més conegut de Steinbeck, va guanyar el premi Pulitzer de 1940.

És molt rellevant subratllar que les situacions sociopolítiques d’una època determinada atien una tipologia de novel·les que reflecteixen els canvis que es produeixen. El «crac» de 1929, en què els preus dels valors de la borsa de Wall Street van caure en picat, i les inclemències meteorològiques (tempestes de pols, sequera…) va provocar que moltes famílies nord-americanes que treballaven en el camp s’arruïnessin. El país estava davant la crisi econòmica més greu que, fins aquell moment, havien conegut. Els primers intents estatals per a reflotar la situació tenen data de 1932 coincidint amb l’arribada de Franklin Delano Roosevelt a la presidència. La novel·la realista va tenir camp adobat per explicar les conseqüències de la crisi en la societat nord-americana, alhora que una minoria en treu profit. Diversos personatges, aparentment sense unes característiques atractives pel lector, presenten aquest perfil a Las uvas de la ira. En la introducció del volum llegit, es deixa clar que, en aquest context, “Steinbeck comprèn totes aquestes dades, les pateix en pròpia carn, i pren partit inequívoc, en aquesta dècada dels anys 30, pels explotats nord-americans i els jornalers emigrants”. Aquest text introductori recorda que, al voltant d’aquesta crisi econòmica, hi ha un creixement espectacular de tres corrents literàries, que triomfen com a teràpia d’evasió: la novel·la de denúncia social, la negra i els musicals.

STEINBECK

John Ernest Steinbeck // Nobel Foundation // https://es.wikipedia.org/wiki/John_Steinbeck

El protagonista principal de Las uvas de la ira és Tom Joad, que, després de sortir de la presó, troba que la granja familiar està abandonada perquè aquesta ha començat el viatge buscant una nova oportunitat. En aquest context, la sequera ha provocat que els propietaris de les terres que aquestes famílies han anat treballant decideixin posar punt final a aquesta relació. És un èxode rural de nord a sud, intergeneracional, sense saber cap a on amb exactitud, realitzat per milers de persones que ja havien estat explotades en les finques que treballaven. Nord-americans explotats per altres nord-americans. El viatge és realitzat amb un camió destartalat, i amb tota mena de problemes, morts incloses. L’arribada a Califòrnia és una altra decepció pels Joad, perquè, tot i que troben treball, són remunerats amb un sou indecent i s’han d’afrontar amb el rebuig social. És un relat sobre la identificació territorial. També en la introducció, es remarca “el sentiment de l’home arrelat a una terra i en estret contacte amb ella, i la sèrie de problemes circumstancials que d’aquesta relació es puguin derivar”.

L’autor explicita en el text la grapa periodística -a tall d’exemple, va ser corresponsal de guerra del The New York Herald Tribune– i un gust pel detall, que, fàcilment, encén l’atenció del lector. Las uvas de la ira, redactada a la manera de crònica, esdevé, una novel·la de personatges clarament marcats, que peregrinen perquè cerquen un món millor. És un camí penós per la Route 66, que, a priori, ha de conduir els protagonistes a una millor prosperitat. A escala formal, la presència continuada de diàlegs molt treballats afavoreix la versemblança del volum. El lector participa en si del dia a dia amb la família i dels escenaris on transcorren els fets. En aquest sentit, les referències religioses (cristianisme protestant) són constants. Des del viatge, que recorda la fugida d’Egipte, a la presència, com a personatge, d’un predicador, que malgrat que ha cessat en la seva funció, és requerit per l’assistència espiritual.

Més enllà de la narració, Las uvas de la ira presenta posicions ideològiques. Entre d’altres, és explícita una defensa de la intervenció estatal a fi de contrarestar els excessos del capitalisme (el campament del govern està ben equipat i són tot amabilitats) i una defensa de la revolució pacífica per millorar la vida dels més desafavorits. Steinbeck presenta una sèrie de personatges marcats pels trets conductuals, alhora que associats a una ideologia. La família és essencialment bona, amb sentiments d’autodefensa, de lluita contra les injustícies, mentre que els personatges que representen poder són presentats amb característiques més maquiavèl·liques (uns terratinents insensibles al patiment dels més desafavorits, una policia que és corrupta…). Però, tot i que hi ha estudiosos que l’acosten al pamflet, no és un mer text propagandístic. Tampoc és un relat que vagi en contra de l’ideal nord-americà, sinó que denuncia que, aquest, està tacat dels vicis del capitalisme més inhumà. L’autor sap transmetre indignació per les condicions de vida dels protagonistes, malgrat que no és una crítica cap el seu país, sinó una manera de provocar el canvi a partir de la conscienciació col·lectiva. En aquest sentit, la figura de la mare, que expressa la societat matriarcal, és dibuixada com el pal de paller de la unitat, amb gran influència sobre la resta de membres de la unitat familiar.

Com a preàmbul, és interessant la lectura de Los vagabundos de la cosecha (el títol original és The Harvest Gypsies), que Steinbeck va publicar el 1936. Són set reportatges que, inicialment, van ser publicats en el periòdic The San Francisco News durant el citat any. Aquest recull, d’una vuitantena de pàgines, és considerat com l’avantsala de Las uvas de la iraLlegeixo Los vagabundos de la cosecha en una edició publicada per Libros del Asteroide el 2009 també trobada a la Biblioteca Pública de Girona. El volum, que té un pròleg de l’escriptor Eduardo Jordá, inclou unes fotografies de Dorothea Lange. Les imatges van ser, en el seu moment, un encàrrec del govern federal a fi de documentar la marxa d’aquestes persones. La traducció és a càrrec de Marta Alcaraz. En el pròleg Jordá defensa que “Los vagabundos de la cosecha és sobretot un esplèndid document periodístic i un irat al·legat social, però també es pot llegir com una mena de novel·la preliminar a Las uvas de la ira”A més, l’autor va llegir, en un dels campaments de Tom Collins, que “es preocupava per les condicions de vida dels emigrants arruïnats”, els informes que “recollien les històries de dotzenes de famílies que havia hagut d’emigrar a Califòrnia. Moltes d’aquestes històries van passar a engrossir la trama de Las uvas de la ira. Sobre Steinbeck, Jordá afirma que “és un gran escriptor, un dels grans creadors del segle XX, només que li agradava escriure sobre les coses que havia vist de prop i que coneixia bé”.

Las uvas de la ira té una adaptació cinematogràfica signada per John Ford el 1940 (Twentieth-Century-Fox). La pel·lícula està protagonitzada per Henry Fonda, i Jane Darwell i John Carradine són altres dels actors destacats. El film va aconseguir dos «óscars» el 1941. Ford va aconseguir el guardó a millor director -n’havia aconseguit un altre el 1935 amb The informer (El delator) i Darwell, que fa el paper de la mare de família, va ser premiada com a millor actriu de repartiment. A més, també va ser nominada a millor pel·lícula -estatueta que va anar a parar a Rebeca– i Henry Fonda optava a millor actor, que va ser, finalment, per a James Stewart (Historias de Filadelfia, de George Cukor). El final de la pel·lícula, més a prop d’un cant a l’esperança, és diferent del del llibre.

John Steinbeck també és l’autor d’Al este del edén (1952), segurament, l’obra més ambiciosa, amb trets autobiogràfics i, a més a més, farcit de referències bíbliques.

Joaquim Bohigas i Mollera

 

FITXA TÈCNICA.-

TÍTOL: Las uvas de la ira

TÍTOL ORIGINAL: The Grapes of Wrath

AUTOR: John Steinbeck

EDITORIAL: Cátedra// COL·LECCIÓ: Letras Universales

ANY D’EDICIÓ: 1995

NÚMERO DE PÀGINES: 584

ISBN: 84-376-0813-9

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *