La privacitat del Coronel Chabert

Què succeeix quan un cèlebre militar donat per mort torna a París per explicar la veritat del seu cas i recuperar els seus drets, dins el cos militar i també en la privacitat de l’àmbit familiar? Una història breu en pàgines, menys d’un centenar, però densíssima per explicar la nova societat sorgida arran de la Revolució Francesa (1789). Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 – París, 18 d’agost de 1850) m’ha arribat a través d’una exposició temporal de novel·la breu a la Biblioteca Salvador Allende Girona. Llegeixo El Coronel Chabert, en una edició en català publicada per L’Avenç el 2012 dins la col·lecció Literatures. En aquesta ocasió, el text està traduït del francès per l’historiador Josep Maria Muñoz Llobet. El text original està datat el 1832 i és un exemple de com el realisme és una bona font per tramar bones narracions que tenen la capacitat d’interpel·lar un lector que s’aproxima a uns personatges, i les seves circumstàncies.

Si hagués passat en la realitat, la història del militar hauria estat fascinant. Home de confiança de Napoleó, França declara que El Coronel Chabert ha mort en una batalla i està enterrat sota la neu. Tanmateix, això no és cert i torna a la seva quotidianitat una desena d’anys més tard. La fama que desitja ressuscitar és superada perquè ningú el reconeix com a tal, sinó que és repudiat en considerar que té les facultats mentals minvades. Aquí inicia una batalla legal a fi de restituir, en primer lloc, la seva dignitat com a persona. Deixant de banda la trama, en què el lector se solidaritza ràpidament amb el protagonista, el text de Balzac treu a la llum conceptes, i els enllaços entre aquests, que han marcat, des de sempre, les relacions humanes: el desig de justícia, i la lluita per a aconseguir-la, l’orgull de quan hom és ferit davant una evidència, l’engany com a arma a fi de conservar els privilegis, la ciutat com a escenari del millor de l’evolució humana, però també del pitjor…

Qui és Honoré de Balzac? Aquest autor està considerat com a un dels novel·listes francesos més importants a la primera meitat del segle XIX i un dels noms de referència del moviment realista, que parteix de la idea que la narració ha d’expressar allò que passa de la manera més fefaent possible, cosa que el converteix, amb matisos, en un cronista del seu temps i del seu país, que emfatitza cadascun dels moments històrics i polítics en què està immers. En efecte,  El Coronel Chabert parteix del propòsit de descriure, el més versemblant possible, el funcionament de la societat francesa. L’escriptor, fill d’un alt funcionari, va arribar a ser un dels novel·listes més llegits a França. En la introducció que signa en l’edició de Proa d’El vell Goriot (2001), el professor Gabriel Oliver expressa que Balzac és “un d’aquests escriptors que formen part del petit nombre d’esperits genials que han contribuït no solament a canviar l’art literari, sinó també -com Dante, Shakespeare, Cervantes, Goethe- a comprendre el seu temps i, alhora, explicar-lo, desborden totalment els estrets marges de la literatura”. En aquest sentit, Oliver argumenta que s’ha de descartar l’epígraf de Balzac com a “un simple costumista”“la seva imaginació, fonamentada en una observació intel·ligent, va saber endevinar l’altra cara, el drama intern de la societat de la seva època, i contar-ne la contra història, o la petita història que mai no s’explica als llibres d’Història”. La professora Margarita Casacuberta raona, en la introducció de l’edició d’Edicions de 1984 d’El cosí Pons (2003), que “la societat és, per a Balzac, la veritable historiadora; ell es limita a fer-li de secretari”, tot i que, després, subratlla que “la mirada de l’escriptor accentua les línies més crues de la societat i el reflex que en resulta esdevé profundament inquietant”. Tot això queda reflectit a El Coronel Chabert. 

La trajectòria literària de Balzac destaca per la creació, des de 1834, de la Cómedie humaineque relaciona prop d’un centenar de novel·les i relats.  Aquest fet li atorga la consideració de pare de la novel·la moderna. El nom d’aquest recopilatori convida a pensar sobre l’existència humana. La contraportada de l’edició de Ferragus publicada per Edicions de 1984 (2003), expressa que, segons l’escriptor austríac Stefan Zweig, l’escriptor francès és “un dels tres pilars fonamentals” del citat gènere literari, juntament amb l’anglès Charles Dickens i el rus Fiódor Dostoievski. Una de les característiques essencials de la Comèdia humana  és la presentació d’una galeria de personatges extensíssima, alguns dels quals repeteixen en diverses novel·les. Gabriel Oliver comenta, en referència a això, que “els personatges serveixen a Balzac per explicar, per analitzar la seva època: quan deixen de ser una força viva, en la mesura que contribueixen a configurar el món on han viscut, deixen d’interessar-li”.

Honoré de Balzac (1842)
Louis-Auguste Bisson/ Paris Musées
https://ca.wikipedia.org/wiki/Honoré_de_Balzac

L’escriptor té, essencialment, una dèria amb si mateix i amb la societat en què li ha tocat està immers . La prima Bette (1846), un volum que suma al voltant de les 550 pàgines, és un llibre que, resumint, recopila els costums del París de finals del segle XIX. La contraportada de l’edició publicada per Alba el 2010 expressa que el text de Balzac mostra una ciutat “devota del vedell d’or, ple de laberints financers, per on caminen braç a braç la riquesa i la misèria, l’esposa i l’amant, l’alta política i el submón de l’hampa”. Ell mateix es considera “un historiador del present”, segons es llegeix en una nota biogràfica de l’edició publicada per Trifaldi el 2007 del volum Los peligros de la mala conducta y otros cuentos oscuros. En el citat llibre, la ‘Noticia preliminar’, que exerceix de pòrtic del contingut, narra que “potser l’obra de Balzac sigui la prova evident que el realisme és una ficció literària, tan elaborada com qualsevol altre registre”. Així, continua el text, “els seus anys a l’oficina d’un notari li proporcionen una casuística interminable de tipus i situacions que després portarà a les pàgines de les seves novel·les, a la seva gran comèdia humana”.


Roberto Cueto defensa, en la introducció de l’edició de Celeste Ediciones d’ El hechizero (2000)que Balzac va ser un escriptor ambiciós des dels seus inicis: “Un home mogut des de l’adolescència per una endimoniada necessitat de triomfar com a escriptor, de ser el més gran novel·lista del seu temps, i també un caràcter que aspirava a la totalitat, a concentrar el món de la seva època en el colossal projecte de la seva Comèdia Humana”. Cueto descriu l’escriptor francès com a una persona obsessionada amb les vendes dels seus llibres i els diners, fet que sol reverberar-se en les seves narracions. Els inicis de Balzac, que es trasllada a París el 1814, estan situats en l’anomenada literatura de consum, adreçada a “les classes socials menys il·lustrades”, segons recorda Roberto Cueto, utilitzant pseudònims. A tall d’anècdota, va ser el primer novel·lista que va publicar una obra per entregues (La solterona, 1836) en una publicació periòdica.

Joaquim Bohigas i Mollera

 

 

FITXA TÈCNICA.-

TÍTOL: El coronel Chabert

TÍTOL ORIGINAL: Le Colonel Chabert

AUTOR: Honoré de Balzac

EDITORIAL: L’Avenç// COL·LECCIÓ: Literatures

ANY D’EDICIÓ: 2012

NÚMERO DE PÀGINES: 77

ISBN: 978-8488839-61-9

Comparteix aquesta entrada

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *